La del Boccatti és una d’aquelles adreces que s’han anat transmetent a cau d’orella. No és fàcil, sinó, d’entendre què hi fa un restaurant com aquest en una ciutat de terra ferma. La vocació que el caracteritza és eminentment marinera, com ho deixava palès el subtítol “marisqueria” que ha exterioritzat durant anys. Com a tal l’ha conegut la gent del país i això continua sent... entre altres coses. El peix n’és el fort, tot i que fa extensiva als altres productes que tracta la filosofia aplicada a la selecció del producte: màxima qualitat.

És un restaurant de patró, amb Josep Girabent exercint de cuiner i atenent la clientela i M. Isabel Garcia (Mari per als habituals de la casa) fent l’ofici al seu costat, als fogons, i encomanant alegria. La tria del producte sustenta el concepte de cuina que des dels seus inicis manté en Josep. El local és a tocar el mercat. Ell fa la compra, la dels primers bolets o de les faves tendres, i coneix el moment de l’any en què fan aparició els popets, les sepiones o els calamarsons —que serveix nets i clenxats. El peix és salvatge i, prioritàriament, de la costa catalana: peix de roca quan toca —sense cap espina—, escamarlans, escórpores i galls de Sant Pere; i del Cantàbric: peus de cabra i ostres.

La que practica en Josep és una cuina del moment, de la qual n’és mostra l’aparador on diàriament exhibeix el gènere que ha comprat —un llobarro, unes gambes o uns rovellons—; un gènere ufanós i fresc, i atractiu alhora. Completa la rúbrica professional aquell servei d’aires clàssics i impecables del qui encara és capaç de desfer, pulcrament i delicada, el peix a taula. En un establiment com aquest, els plats també adquireixen marca. Així ho és, de carn i immortalitzat, el seu bistec tàrtar —que tingui el greix que ha de tenir... 

El menjador és de talla menuda i el tracte personalitzat. El Boccatti és un restaurant a mida, una casa on sembla que els anys no passin, fidels a una manera de fer que els és pròpia i personal i que els identifica, els honora i no confon ningú.